Davant de la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que:

1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Avorrits estem, ara al mes de novembre, i més avorrits que estarem a principis de desembre. Gairebé letàrgics.

La temporada ha estat fluixeta, la post-temporada horrible i els mesos d’octubre i novembre, per esborrar del calendari. I el desembre comença igual: amb molta gent d’aquí fent vacances a fora, les poques botigues i restaurants oberts aguantant com poden, turistes sota mínims i unes espectatives per aquest mes dolentíssimes. Ni el pont que està a punt d’arribar animarà la cosa, ni les vacances de Nadal es preveu que portin una miqueta d’alegria a les caixes dels negocis.

Si algú intentés fer una enquesta sobre la confiança empresarial a Empuriabrava, en definitiva, es trobaria un “0″ com a resposta més comuna.

La pregunta és: s’hi pot fer quelcom? En un entorn desconfiat per la crisi econòmica, paralitzat i enrarit, per la conflictivitat política local, i amb un descontentament in crescendo no només per aquesta última, sinò també (o sobre tot?) per la manca més absoluta d’iniciatives adients per contrarrestar aquest clima negatiu per part dels governs autonòmics i estatals, sembla que cada dia que passa estiguem més a prop del Judici Final.

Qualsevol proposta, qualsevol idea, qualsevol iniciativa que es posa sobre la taula queda automàticament relegada pel mal carma generalitzat que ens envolta. Sigui una idea genial o una idea penosa, i vingui d’on vingui, el descontentament i la decepció és tan gran i la tenim tan interioritzada, que sembla que no hi hagi manera de desfer-nos d’aquest desànim col.lectiu per sortir endavant. I això no hauria de seguir endavant així durant gaire temps. Però…

Potser ens ho hem de fer mirar, tots plegats?!?

Demà dilluns s’acaba el plaç per presentar alegacions a la proposta de nou POUM de l’actual equip de govern.

El tema es prou important com per perdre cinc minuts (o hores!) per mirar-se la documentació que l’ajuntament posa a disposició dels ciutadans a la pròpia web (www.castello.cat). I prou important, per fer un plantejament crític i preguntar-se si realment necessitem un POUM d’aquestes característiques o no.

El redactor d’aquestes línies ho té clar: aquest POUM no cobreix ni les necessitats d’aquest municipi, dels seus veïns, dels seus comerciants, del seu teixit associatiu, de les seves espectatives, del seu futur. Ans al contrari, es convertirà en una hipoteca per al nostre futur col.lectiu, i com a tal, és important deixar constància de la oposició a aquest POUM per escrit, no només a la barra d’un bar.

Per això, us convido a reflexionar, una vegada més, i a analitzar des del vostre punt de vista individual si necessitem creixement desmesurat, més pisos petits, més creixement urbanístic i més especulació, o si primer hem de fer un rentat de cara a Empuriabrava, dotar-la de les infraestructures que li faltin, i de créixer, ja en parlarem d’aquí uns anys…. O no.

En aquest sentit, podeu fer una ullada al nou blog de la Plataforma Antipoum, a l’enllaç següent  http://aturempoumcastelloempuriabrava.blogspot.com/ i conéixer un altre punt de vista. Gràcies pel vostre temps!

Diu a El Punt d’ahir, que “substitueixen la gespa de part de les voreres del municipi per sauló per estalviar aigua”.

I dins de la mateixa notícia, després es reconeix que s’estan posant les pedretes en aquells trams de vorera que no disposen d’aigua. Deixant clar que ningú no ha vist mai a cap jardiner municipal anant amb la regadora de vorera en vorera per Joan Carles I, queda una pregunta

Aleshores: a on és l’estalvi d’aigua??? :-)

———–

PD: 20.000 euros dóna per moltes pedretes, no?

 

Ahir es va portar a terme la segona xerrada del Café Comerç, al Centre Cívic d’Empuriabrava, a la qual es va comptar amb l’assistència de l’economista i professor universitari Oriol Cesena. Evidentment, el fet de posar en marxa una iniciativa com aquesta, que suposa facilitar mitjançant aquestes conferències o xerrades altres punts de vista, o enfocs diferents a problemàtiques econòmiques que vivim en el dia a dia a Empuriabrava, és més que positiu. Es podrà estar més o menys d’acord que els temes d’aquestes dues primeres edicions hagin estat els més adequats per motivar l’assistència dels potencials interessats, però és positiu sense cap mena de dubte.

Per contra, el que ens hem de preguntar és el perquè de la manca d’assistència de públic a aquest tipus d’actes. I evidentment, si el tema de la xerrada és important (i no em negareu que una xerrada titulada “El context comercial actual, noves formes de dinamisme” no diu absolutament res ni dóna cap motivació a ningú per anar-hi) a l’hora de decidir d’anar a una xerrada, també ho és – i molt més – que la comunicació de l’acte sigui l’adient per tal que sigui un èxit.

I aquí potser tenim un gran problema, que es repeteix i repeteix en molts aspectes del dia a dia: la comunicació dels actes és pèssima. En aquest cas, i a banda de la nota del Setac del passat dimecres, res de res. Ni un avís previ, a dos setmanes vista, perquè un es pugui ajustar l’agenda, o, si no t’agrada el tema, poder avisar a algun amic o company que potser sí hi estigui interessat. I la nota al Setac del mateix dia de l’acte, a mena de recordatori, ben petit i a baix de tot en una cantonada.

En definitiva, ens hauríem de preguntar si paga la pena destinar esforços per fer segons què, si després no aconseguim que la gent hi vagi, simplement perquè no ho sabia. D’aquesta manera no sabrem mai si l’acte ha fallat per culpa del tema, del titular, del conferenciant o per la comunicació. Si poséssim tots els esforços en comunicar-ho bé i l’acte seguís fracassant, aleshores seria més fàcil analitzar i prendre decisions.

No, podeu estar tranquils, era una pregunta retòrica. Perquè la veritat és: Empuriabrava necessita tantes estació d’autobús com de tramvia o de metro, és a dir, cap.

Això no vol dir que podem estar contents que, si ho hem entès bé, l’Ajuntament hagi aconseguit que la Generalitat afluixi quatre duros per muntar una estació d’autobús al bell mig d’Empuriabrava, i a més, sembla que tinguin l’encert de col.locar al centre, però no al mig, i en una zona que necessita d’aquesta inversió, per tal d’aconseguir la reconversió dels locals abandonats o tancats de gran part de la zona nit. Diguem-ho clar: sí, estem contents de guanyar un nou equipament!

Però evidentment, i parlant només de transport públic, si els veïns d’Empuriabrava poguéssim escollir sobre què fer amb un milió d’euros, el 99,99% de la gent diria que: millors busos i freqüències i circuits del bus urbà, també en cap de setmana i de nit, arreglar les parades malparades d’aquest, subvencionar el bus de l’aeroport perquè tingui més freqüències, ampliar l’horari de la Sarfa a Figueres i Roses de nit, millorar la conectivitat a Figueres amb el tren a BCN, posar més trens a primeríssima i últimissima hora cap al nord i cap al sud, etc.

I aquí és a on volem arribar: és molt maco tenir una estació d’autobús nova, noveta, però no serveix de res si no se la dota de contingut i utilitat. I si no és té en compte això, els senyors polítics tindran un edifici d’equipaments ben maco al mig d’Empuriabrava, podran fardar el dia de la seva inauguració, tallar la cinteta i fer declaracions grandiloquents al Setac, però res més que això.

Siguem pràctics i pragmàtics. I si en Carl Lewis deia que “la potencia sin control no sirve de nada”, apliquem-nos-ho aquí: una estació d’autobús sense autobusos és només una estació.

Diu www.emporda.info (la versió digital del setmanari Empordà): L’Ajuntament de Castelló d’Empúries-Empuriabrava ha rebut la notícia ‘amb preocupació’. ‘La notícia no és positiva de cap manera; veure implicat el municipi amb empreses involucrades en casos de corrupció és negatiu’, assenyalava amb contundència l’alcalde de la població, Salvi Güell. L’actual equip de govern desconeixia aquest canvi d’accionariat i han recordat que les empreses que treballen al municipi no estan obligades a donar-los a aquest tipus d’informació, i ‘menys encara quan és una empresa que no depèn de l’Ajuntament’. Com a molt, la relació que es pot establir és amb l’administrador o el gerent i no sempre formen part de l’accionariat.

I a El Punt  (www.elpunt.cat) descriu la reacció municipal així: Preguntat per aquesta qüestió, l’alcalde de Castelló d’Empúries, Salvi Güell, va explicar ahir que «aquest és un tema que preocupa al consistori» però que esperaran a tenir una notificació oficial. «Aquesta empresa no depèn de l’Ajuntament, sinó de la Generalitat», va recordar Güell. El Punt va mirar ahir de parlar amb representants de Port Empuriabrava, però no li va ser possible.

Sr. Alcalde: amb aquesta empresa vostè va signar un conveni de col.laboració el passat 9 d’agost de 2.007, quant tot just portava un mes ocupant la seva poltrona.

A aquesta empresa vostè li va deixar un despatx durant uns quants mesos al Centre Cívic, per tal que poguessin anar recollint dades i calers dels veïns d’Empuriabrava, que molts han anat pagant sota l’amenaça de la pèrdua del seu amarratge, convençuts que aquesta empresa, en tenir la seva “oficina” en un edifici municipal, comptava amb l’aprovació municipal. I de fet, hi comptava. (I qui en dubti, que agafi l’hemeroteca!)

En aquest conveni, que preveia que l’Ajuntament entraria en una societat de gestió (Manteniment Control i Supervisió Marina d’Empuriabrava SL) conjuntament amb Port Empuriabrava, SA, i vostè va declarar, textualment: 

“El nou Govern d’Unitat de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries té la preocupació, juntament amb el sector nàutic, de buscar una solució amb la participació dins d’aquesta societat i amb la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que no donava resposta a aquestes mancances i no possibilitava el creixement de la marina i del sector nàutic”

No creu, sr. Alcalde, que la seva obligació, abans de signar a correcuita un acord-marc amb la concessionària, era informar-se de qui hi havia a darrera de la mateixa?

No creu, sr. Alcalde, que la primera cosa que hauria d’haver fet ara és DEMANAR DISCULPES per haver signat un conveni amb una empresa de la qual vostè aparentment ho desconeixia tot?

No creu, sr. Alcalde, que tot això ha anat massa lluny i que és el moment de plantejar-se molt seriosament, no només demanar responsabilitat a aquells membres del seu equip que el van empaitar en aquelles dates, sinò d’expulsar-los directament de l’equip de govern?

No creu, sr. Alcalde, que si no ho fa, hauria de tirar la tovallola vostè?

No creu, sr. Alcalde, que s’ho ha de fer mirar?

No creu, sr. Alcalde, que hauria de plegar?

 

El que imaginàvem en aquestes línies el passat dissabte, ja ha saltat als mitjans de comunicació: Empuriabrava, tacada per l’Operació Pretòria, “gràcies” a la nostra estimada societat concessionària.

Per si no en fem prou que ens posin al mapa per drogues, assassinats i incendis, ara a més a més per estar relacionats amb un dels casos de corrupció urbanística més flagrants dels últims anys!

Per què???

 

Diari de Girona : Una empresa investigada en el cas Pretòria és la propietària de Port Empuriabrava

El Punt : El nom d’una empresa vinculada al «cas Pretòria» coincideix amb el de la propietària de Port d’Empuriabrava, la concessionària dels canals

Tanta cosa hi ha a sobre de la taula dels empuriabravencs, que el tema més important i que ens pot condicionar més el futur a mig terme ha quedat mig enterrat: el nou POUM!

Queden 25 dies de plaç per a poder presentar alegacions, aportacions, idees, alternatives, queixes i propostes, per tal de deixar clar que aquest POUM tampoc és el que necessita la nostra població per encarar amb garanties el nostre futur. 25 dies per deixar clar, a aquest govern (i a l’anterior), i a aquesta oposició (i a l’anterior), que no ens cal créixer, que no volem créixer, que no volem que ens obliguin a créixer.

25 dies per deixar clar que volem un poble net i polit, senzill i arregladet, interessant turísticament, equilibrat socialment i còmode per la nostra vida diària. I aquí no hi queben especuladors, aprofitats, piròmans ni tocagaites.

25 dies per lluitar pel nostre futur. Aprofitem-los!

Us podeu imaginar que s’emportin detingut un lot de prohoms catalans, d’uns i altres partits, a declarar a l’Audiència Nacional?

Us podeu imaginar que d’entre tota aquesta gent hi surti algun que altre grup econòmic amb interessos repartits per molts punts de la geografia catalana?

Us podeu imaginar que cometin errors tal com que una de les societats que varen fer servir per un “pilotasso” de 13 milions d’euros a Santa Coloma de Gramenet sigui utilitzada poc després per comprar una societat que aparentment no té cap interès?

Us podeu imaginar que aquesta societat comprada sigui la que al cap de molt poc temps compra uns importants actius i actualment té amargada la meitat d’una població de la Costa Brava?

Deixeu d’imaginar. Tot això és real. Tan real com la vida mateixa. Tan trist com la vida mateixa.

Empuriabrava, a dins de l’Operació Pretòria del Jutge Garzón?

Quina creu portem a sobre, quina creu!