Una imatge val més que mil paraules! Bé… en aquest cas, cinc imatges!
I és que a la web oficial de l’Ajuntament la informació sobre allotjaments brilla per la seva absència. Perquè després vagin dient que volen promocionar el municipi turísticament…
Vista la notícia ja no queda cap dubte, les pressions per posicionar-se per les properes eleccions han pogut amb el poc sentit comú que quedava … i ara s’intenta recuperar la influència de l’opinió pública amb la revisteta de torn..
Queda clar i català, llegint les paraules de l’alcalde: 1. la revista només es fa per poder comunicar l’escassa obra de govern realitzada, i 2. la revista només es fa pels castellonins, no pels empuriabravencs. Per tant, 3. que s’ho paguin els partits del govern de la butxaca i no amb els calers de tots; 4. que per vendre fum no cal ni que ens la reparteixin, i 5. que es posin l’electoralisme a on els càpiga i es posin a treballar d’una vegada a solucionar els problemes que realment afecten el municipi.
Doncs sí. Ens ha tocat, per variar. Empuriabrava, a les notícies del país sencer per culpa d’un assassinat.
Aquesta vegada no ha estat una pallissa a la porta d’un pub, ni violència domèstica en un pis, o una baralla multitudinària entre grups noctàmbuls enfrontats, no. Aquesta vegada ha estat, si fem cas a les informacions publicades de la premsa – deixem de banda qualsevol comentari de barra de bar – la mort per ganivetada d’un marroquí implicat en tràfic de drogues. Pressumptament, és clar.
Però l’efecte és el mateix: Empuriabrava, als titulars de la premsa deixant una emprenta negativa, com gairebé sempre en els últims anys. Les notícies bones no existeixen per Empuriabrava, i les poques que de tant en tant surten, no tenen repercusió.
Des del desconeixement de la persona morta, el seu entorn i les seves activitats, una cosa que sí que ens podem preguntar és perquè tantes activitats íl.licites – i no només a Empuriabrava – es poden portar a terme pràcticament a la llum del dia, a la vista de tothom, sense cap tipus de problema i control i amb total permisivitat. I sense voler caure en dogmatismes infantiloides ni en populismes barats, queda clar que aquí està fallant el sistema, i a més a més, per la base: els partits polítics i els seus responsables.
Quan sembla ser més important organitzar i impulsar cortines de fum com ara consultes populars no vinculants i no executives en lloc d’exigir, dins de la cadena de decisions d’una administració, d’un partit, d’una societat les mesures per tal que hi hagi més policia al carrer, més jutges als jutjats, unes lleis més en sintonia del que la societat realment demana, per tal que els delinqüents siguin realment condemnats, tots tenim un gran problema.
I d’aquest problema, per mala sort, molts només ens en recordem en dies com avui, quan ens llevem amb la notícia d’una mort d’un marroquí relacionat aparentment amb el món de la droga. Perquè és tan senzill com això: si la nostra societat no estigués tan malalta i no fos tan estúpidament políticament correcta, aquest senyor podria estar encara viu avui. Potser estaria engarjolat o l’hauríem expulsat de tornada al seu país, o, o, o… però: podria estar viu.
Resulta curiós com algunes administracions públiques discrimen els ciutadans nacionals d’altres països de l’Unió Europea, tot contravenint la legalitat vigent. Com ara, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries!
Resulta que els jubilats tenen dret a un descompte a les taxes municipals (escombraries, etc.), sempre i quan ho demanin a l’Ajuntament per escrit, tot justificant que estan jubilats i aportin certificació dels seus ingressos. Fins aquí perfecte.
Però resulta també que els ciutadans europeus de nacionalitat espanyola només cal que ho demanin una vegada i ja està, i se’ls continua aplicant la bonificació durant la resta de les seves vides, mentre que els ciutadans europeus de nacionalitat no espanyola han de tornar a demanar la bonificació cada any, aportant cada any el certificat d’ingressos corresponent. (Aquest any, a més, des de l’Ajuntament s’han despenjat exigint una traducció jurada del certificat d’ingressos, quan fins ara no l’havien demanat mai. Recordem que des de l’Ajuntament sempre s’ha dit que en cas de necessitat, tenen personal que parla molts idiomes i que en cas de necessitat es faria la comprovació internament. Però no: ara cal gastar-se una bona cinquantena d’euros per la gestió de la traducció jurada, que deixa pràcticament en no-res l’estalvi que s’obtindrà per la bonificació corresponent!)
En fi: Resulta que aquesta pràctica és discriminatòria d’acord amb els tractats internacionals subscrit per l’Estat Espanyol, doncs als ciutadans comunitaris se’ls ha de tractar exactament igual que als ciutadans de nacionalitat espanyola. I això mateix queda clarament definit, entre d’altres, a la vigent Llei d’Estrangeria o a la pròpia Constitució de l’Estat Espanyol, per no anar a buscar els propis tractats de la Unió Europea.
I només tres preguntes ben senzilles a aquesta situació tan il.lògica i incomprensible:
1. Perquè ho feu això?
2. Per a què ho feu això?
3. Fins quan ho fareu això???
Resulta lamentable trobar-se la pràctica totalitat dels mares i pares, acompanyats dels seus respectius fills, aturats a les parades habituals del transport escolar, i que no s’hi presenti cap autobús, sense cap tipus de justificació.
Si a alguna ment benpensant se li ocorre haver de susprendre el servei perquè a La Jonquera o a dalt de Puig Pení caiguin quatre volves de neu, molt bé, però que ho decideixi a temps i ho comuniqui. Aquí no se n’ha assabentat ni Deu, per una decisió tardana i injustificada, i pitjor comunicada.
És el moment que algun responsable del Consell Comarcal surti i doni explicacions. I si no són convincents, que les acompanyi amb una carta de disculpes i una altra de dimisió.
Si algú es pensa realment que posant l’etiqueta de “Castelló d’Empúries” a una zona comercial situada a l’entrada d’Empuriabrava, com és la de “Pla de Roses”, li fa un favor a algú (potser excepte al seu propi ego), que s’ho faci mirar. Urgentment!
Aquest algú (si fos una miqueta conscient de les conseqüències dels seus actes i les seves decisions) el que hauria de fer és no provocar més mala llet, més enfrontaments gratuits i més declaracions i actituds bèl.liques i bel.ligerants i començar a treballar per la convivència, la pau i el respecte mutu.
Posar aquest cartell a l’entrada d’Empuriabrava no ajuda a res ni a ningú, només a crear confusió. Més confusió. Bé, rectifico: aquest cartell li serveix a aquells (espero que pocs) comtalvilencs que encara es pensen que el dret de vasallatge encara existeix i que des d’Empuriabrava la única cosa que hem de fer els seus habitants és callar i claudicar. L’Edat Mitjana fa molts anys que s’ha acabat, senyors: potser ha arribat el moment d’entrar en el segle XXI d’una vegada per totes!
I en cas que n’hi hagi, com arriben els reis en vaixell fins a Castelló? Que torna a ser navegable la Muga? Que heu tornat a inundar l’estany de Castelló?!? O pugeu la barca al remolc i fareu entrar els Reis així, “en vaixell”, a la Comtal Vila???
Tant costa dir que els reis arriben al Club Nàutic d’Empuriabrava? Tant costa dir les coses pel seu nom?!?
Deixeu-nos estar ja d’una punyetera vegada, home. I si no ens voleu, demaneu la vostra independència, que ja us la donarem!
Davant de la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que:
1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
4. La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
6. Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.
7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.
Avorrits estem, ara al mes de novembre, i més avorrits que estarem a principis de desembre. Gairebé letàrgics.
La temporada ha estat fluixeta, la post-temporada horrible i els mesos d’octubre i novembre, per esborrar del calendari. I el desembre comença igual: amb molta gent d’aquí fent vacances a fora, les poques botigues i restaurants oberts aguantant com poden, turistes sota mínims i unes espectatives per aquest mes dolentíssimes. Ni el pont que està a punt d’arribar animarà la cosa, ni les vacances de Nadal es preveu que portin una miqueta d’alegria a les caixes dels negocis.
Si algú intentés fer una enquesta sobre la confiança empresarial a Empuriabrava, en definitiva, es trobaria un “0″ com a resposta més comuna.
La pregunta és: s’hi pot fer quelcom? En un entorn desconfiat per la crisi econòmica, paralitzat i enrarit, per la conflictivitat política local, i amb un descontentament in crescendo no només per aquesta última, sinò també (o sobre tot?) per la manca més absoluta d’iniciatives adients per contrarrestar aquest clima negatiu per part dels governs autonòmics i estatals, sembla que cada dia que passa estiguem més a prop del Judici Final.
Qualsevol proposta, qualsevol idea, qualsevol iniciativa que es posa sobre la taula queda automàticament relegada pel mal carma generalitzat que ens envolta. Sigui una idea genial o una idea penosa, i vingui d’on vingui, el descontentament i la decepció és tan gran i la tenim tan interioritzada, que sembla que no hi hagi manera de desfer-nos d’aquest desànim col.lectiu per sortir endavant. I això no hauria de seguir endavant així durant gaire temps. Però…
Potser ens ho hem de fer mirar, tots plegats?!?
Demà dilluns s’acaba el plaç per presentar alegacions a la proposta de nou POUM de l’actual equip de govern.
El tema es prou important com per perdre cinc minuts (o hores!) per mirar-se la documentació que l’ajuntament posa a disposició dels ciutadans a la pròpia web (www.castello.cat). I prou important, per fer un plantejament crític i preguntar-se si realment necessitem un POUM d’aquestes característiques o no.
El redactor d’aquestes línies ho té clar: aquest POUM no cobreix ni les necessitats d’aquest municipi, dels seus veïns, dels seus comerciants, del seu teixit associatiu, de les seves espectatives, del seu futur. Ans al contrari, es convertirà en una hipoteca per al nostre futur col.lectiu, i com a tal, és important deixar constància de la oposició a aquest POUM per escrit, no només a la barra d’un bar.
Per això, us convido a reflexionar, una vegada més, i a analitzar des del vostre punt de vista individual si necessitem creixement desmesurat, més pisos petits, més creixement urbanístic i més especulació, o si primer hem de fer un rentat de cara a Empuriabrava, dotar-la de les infraestructures que li faltin, i de créixer, ja en parlarem d’aquí uns anys…. O no.
En aquest sentit, podeu fer una ullada al nou blog de la Plataforma Antipoum, a l’enllaç següent http://aturempoumcastelloempuriabrava.blogspot.com/ i conéixer un altre punt de vista. Gràcies pel vostre temps!
